Amb tories i laboristes

Clegg negocia a dues bandes

Els laboristes estan disposats a oferir un referèndum sobre la reforma de la llei electoral

11.05.2010 | 12:08

Cinc dies després de les eleccions generals, en les quals el partit més votat, el Conservador, es va quedar a vint escons de la majoria absoluta, els ciutadans no saben encara qui serà el seu pròxim primer ministre.

La gran sorpresa la va donar ahir l'actual cap de Govern en funcions, Gordon Brown, quan es va declarar disposat a eliminar-se com obstacle per a una eventual "aliança progressista" amb els liberaldemòcrates i va anunciar que es retiraria d'aquí al proper congrés del seu partit al setembre per deixar pas a un successor.

Els liberaldemòcrates, que van començar a negociar primer amb els "tories" per ser el partit amb major nombre d'escons al Parlament, es resistien a fer-ho amb un Partit Laborista liderat per un Gordon Brown visiblement erosionat pels seus tretze anys de govern: primer com a titular de Finances i els tres últims anys com a primer ministre.

Mentre els equips negociadors de tories i liberaldemòcrates seguien buscant punts de coincidència entre els seus respectius programes, el líder dels segons, Nick Clegg, es reunia en secret amb Gordon Brown per sondejar les possibilitats d'un pacte progressista.
Reforma electoral

La notícia de l'obertura de negociacions amb els laboristes va obligar els "tories" a millorar la seva oferta de reforma electoral, una reivindicació clau dels liberaldemòcrates, i així el seu principal negociador, William Hague, anunciava ahir a la nit que el seu partit estava disposat a oferir-los la celebració d'un referèndum sobre l'anomenat vot alternatiu perquè sigui el poble qui decideixi.

Els laboristes ofereixen més en aquest punt que els "tories" ja que en cas d'aliança s'han declarat disposats, segons la BBC, a introduir ja en la nova legislatura el vot alternatiu i convocar més tard una consulta popular sobre el sistema de representació proporcional que reclamen els liberaldemòcrates.
Aritmètica parlamentària

Malgrat el sacrifici del seu líder, una possible coalició dels laboristes amb els liberaldemòcrates es presenta en principi difícil ja que els 258 escons dels primers i els 57 dels segons no arribaria a la majoria absoluta de 326, pel que per no veure's derrotats al Parlament necessitarien el concurs de diversos partits nacionalistes entre d'altres.

Una coalició multicolor seria en principi més inestable que la que poguessin formar tories i liberaldemòcrates en el cas d'arribar a un acord ja que aquests dos partits junts superarien per 37 escons la majoria absoluta.

El problema en aquest cas és que, donades les diferències ideològiques entre tots dos, els seus respectius líders han de esforçar-se en convèncer els seus grups parlamentaris que les concessions que facin l'altre no desvirtuen els seus programes electorals.

Hi ha així molts conservadors que creuen que seria millor arriscar-se a governar en minoria en comptes de fer-ho amb els liberaldemòcrates, mentre que en el camp oposat laborista alguns opinen també que seria millor tirar la tovallola i regenerar –se a l'oposició.

Enlaces recomendados: Premios Cine